Independents de la Selva sol·liciten que la Diputació demani la prohibició dels pesticides perjudicials per les abelles

Independents de la Selva contra els pesticides perjudicials per les abelles

Moltes investigacions demostren que les abelles estan patint una davallada de les seves poblacions. Fins i tot, algunes espècies estan en perill d’extinció. Les causes principals són la urbanització dels camps, la introducció de noves espècies, el canvi climàtic i l’ús de pesticides. Ja algunes ONGs com Greenpeace insten a prohibir un tipus determinat de pesticides, els neonicotinoides.

Ecòlegs del CREAF i la UAB, com  Jordi Bosch Anselm Rodrigo, defensen que hi ha proves suficients per demostrar que els neonicotinoides són perjudicials per les abelles. I a més, posen de relleu el veritable escenari que es troben aquests insectes als camp de conreu: un còctel de productes que actuen simultàniament. És a dir, l’agricultura intensiva se serveix també de fungicides i altres tractaments – alguns dels que s’anuncien com a innocus per les abelles – però que, en combinació amb altres productes químics passen a ser perillosos per aquests insectes.

Jordi Bosch i altres investigadors d’Itàlia i Polònia han analitzat l’efecte de dosis baixes (no letals) del fungicida propiconazol i el neonicotinode clotianidina. Es van mesurar els efectes en diverses especies, i, en aquest cas, es van  comparar  en l’abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d’abella silvestre (Osmia bicornis). Els resultats mostren que, a les dosis utilitzades, els dos productes per separat no eren tòxics, però quan l’abella els ingereix tots dos es produeix una mortalitat molt significativa. De les tres espècies, la més perjudicada és l’abella silvestre.

No només es tracta de mesurar quantes abelles moren a causa dels insecticides, sinó que els efectes van més enllà. L’ús de plaguicides als camps de conreu també tenen conseqüències prèvies a la mort, com pot ser atordiment o canvis de comportament. Per exemple, en camps fumigats, les abelles de la mel fan menys balls per orientar-se abans de sortir del rusc i això provoca que orientin a menys companys per forejar, que algunes es perdin i no tornin al rusc o que necessitin més temps per buscar les flors ―i per tant siguin menys productives―. Això podria explicar, entre altres motius, per què molts apicultors es troben els ruscs cada cop més buits, un fenomen que es coneix com a síndrome del despoblament del rusc.

Això només afecta a les abelles de la mel. El nombre de ruscos de l’abella mel·lífera ha disminuït en alguns països, però si s’estudia l’espècie a nivell global no podem dir que estigui en perill d’extinció. Són les abelles silvestres les que estan patint un fort impacte. Hem de tenir en compte que, a Espanya en concret, la proporció entre abelles silvestres i l’abella de la mel és 1000 a 1. És evident que hem d’estudiar-lo, però no de manera aïllada, perquè les altres espècies també intervenen en la pol·linització i la producció dels camps, i també es veuen afectades pels insecticides.

Perjudicar les abelles no acaba en la mort d’aquests insectes, sinó que té implicacions a gran escala. Aquest declivi significa una pèrdua de biodiversitat, desfavorir una peça clau dels ecosistemes i les seves xarxes alimentàries, i disminuir la pol·linització dels camps de conreu.

No podem oblidar també que els neonicotinoides romanen al sòls i, per tant, poden arribar als aqüífers o a l’aire, a través de la pols que aixequen els tractors. El cicle, doncs, també podria suposar un problema per a la salut humana. Cal doncs cercar alternatives a aquests pesticides i investigar acuradament com la combinació de productes químics afecten a les abelles i com podem evitar-ho.

Actualment, la UE des d’abril de 2018, ha prohibit parcialment, l’ús d’alguns d’aquests productes. El que es demana aquí, doncs, és la demanda de la seva prohibició total.

Tenint en compte tot aquesta informació, el grup d’Independents de la Selva de la Diputació  de Girona proposa l’adopció dels següents acords:

  • Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya i al Govern Espanyol, que s’estableixi la prohibició  total d’aquesta família de plaguicides.
  • Promoure l’estudi, des del Dipsalut i la Universitat, dels efectes combinats d’aquests i altres plaguicides i fungicides per trobar i determinar els efectes nocius dels usos combinats. Alhora, es demana que s’assessori i s’informi sobre alternatives no lesives per les abelles a tots els que, fins ara, usaven aquests productes.
  • La Diputació de Girona adoptaria també el compromís d’informar, sensibilitzar i educar a la població dels perills de l’ús dels esmentats plaguicides.

A Girona, 19 de novembre de 2018